Ja és una realitat. Raquel Carrera tornarà a vestir-se de curt diumenge que ve a la Fonteta en l'últim partit de lliga regular davant Kutxabank Araski. La jugadora ha acurtat terminis en la recuperació de la seua lesió de genoll i ja està llesta per a ajudar a l'equip en aquesta recta final de temporada.
Redacción El Polideportivo CV
El 29 de novembre en la J9 de la LF Endesa davant Casademont Zaragoza a la Fonteta, la gallega es lesionava. En aqueix moment confessa que va sentir” una mica de desesperació perquè ja sabia que alguna cosa anava malament. Havia sentit alguna cosa en el genoll i esperava que fora poc greu. Desesperació i tristesa per saber que anava a estar fora un temps”. Després de les primeres exploracions se li va diagnosticar una fissura del menisc extern de la seua cama esquerra, però no es podien saber els terminis fins al moment de l’operació. Uns dies que per a la pivot van ser de “incertesa, d’igual estic el pròxim partit, igual estic un mes o igual no jugue el que queda de temporada”.
Després de l’operació realitzada el 30 de novembre es van estimar uns terminis de recuperació de 6 mesos, considerant com finalitzada la temporada per a Carrera: “Ho assumisc. Al final, he estat molt ben abrigallada durant tot el procés i intentant treballar dia a dia perquè aqueixos 6 mesos es convertiren en el menys possible i poder arribar bé, recuperada, a acabar la temporada i ho he aconseguit”.
La idea que fora possible poder tornar abans de l’esperat es va començar a formar al seu cap perquè “el genoll me la notava amb bones sensacions. No se’m va arribar a unflar molt. Mai vaig arribar a tindre un dolor molt gran. Vaig pensar que, si vaig tan bé, puc arribar, puc intentar-ho. Si no arribe no passa res perquè ningú m’espera”. La imatge de l’equip minvat per les lesions va ser, sens dubte, una motivació per a la jugadora: “Ha tingut les seues baixes, ha tingut moments de patir. El que estan fent aquesta temporada és una feinada increïble. El poder arribar a sumar-me al que resta de temporada per a intentar ajudar-les m’agrada”.
I va arribar un moment de la recuperació en el qual Carrera es va adonar que el que havia estat intentant, per la qual cosa havia estat treballant, podia fer-se realitat: “Quan vaig veure que podia fer més gestos específics de bàsquet, que podia córrer, que tot el podia fer sense dolor. Em veia jugant. Vaig parlar amb Julia i amb Vicente i els vaig dir que jo em veig entrant. Em van fer proves i totes van eixir bé”.
La gran notícia era ja un fet i la primera persona a conéixer-la “va ser Lorena (Segura) perquè ha sigut la que m’ha acompanyat en aquests quatre mesos, la que més en tots els moments i a la qual més li ho agraïsc. A més de la meua família. Són els que han estat també darrere de tot aquest procés i els que més m’han ajudat”.
Fa dues setmanes, la jugadora començava a entrar amb les seues companyes. Aquest diumenge, la pivot tornarà a jugar quatre mesos i mig després de produir-se aqueixa lesió i, a més, ho farà davant una Família Taronja que ha estat amb ella secundant-la des de la graderia des d’aquell dia. Carrera vol “intentar sumar, intentar ajudar a l’equip en el que puga, en el que em deixe Rubén. Molt contenta de poder tornar aquesta temporada i tornar amb l’afició”.
La pivot està preparada per al repte del títol de LF Endesa, l’últim en joc enguany. I l’equip també; “Estic convencidísima que l’equip anirà per totes. És cert que no hem passat bons moments, que tenim baixes importants. Veig a l’equip convençut”.