La fe de Valencia Basket no té límits. Les jugadores de Rubén Burgos tomben a les campiones d’Eurolliga i es proclamen Supercampiones d’Europa davant una Fonteta espectacular. El conjunt taronja va donar un gran espectacle ofensiu i defensiu, liderades pels punts d’Allen, Carrera i Ouviña, i van guanyar el pols a un dels millors equips del món. València Basket suma el seu tercer títol, el segon europeu, i continua fent història.
Valencia Basket va eixir a la gran final amb Cristina Ouviña, Queralt Casas, Bec Allen, Laura Gil i Marie Gülich. Bentley posava els dos primers punts del partit i Gil el feia pel costat taronja. Les russes no van tardar a començar a manar en el marcador, però per molt poc. València Basket havia eixit molt seriós en tots dos costats de la pista. Ouviña posava a les locals per primera vegada per davant després de tancar un parcial de 6-0, encara que l’avantatge era mínim. A un parcial visitant de 0-5, responien les taronja de la mateixa manera per a tornar als 2 punts d’avantatge després de triple d’Allen. Méndez demanava el primer temps mort del partit. Però la confiança de les de Rubén Burgos era màxima i van acabar el quart amb aqueixos 2 punts per davant, després d’uns minuts de protagonisme de Carrera. La Fonteta estava gaudint.
Valencia Basket executava un 4-0 d’eixida de quart amb canastres de Segura i Salvadores que elevava la renda a 6 punts. L’espanyola Torrens ho frenava. El treball de les jugadores defensant, pressionant la pilota, tallant línies de passada, corrent i mirant a canastra estava sent providencial. Jones, no obstant això, era difícil de parar sota el cércol. 7 punts consecutius seus van provocar el primer temps mort de Rubén Burgos. Les campiones d’Eurolliga s’havien posat a 1 punt. Van donar els seus fruits les indicacions del tècnic taronja. 5-0 de parcial i ara qui parava el temps era l’entrenador visitant. Malgrat tot, Valencia Basket continuava augmentant l’avantatge i Gülich la col·locava en 8. Un parcial del Ekaterimburgo de 5-0 reduïa les distàncies, però les taronja no havien dit la seua última paraula. Triple d’Allen sobre la botzina per a ampliar la diferència a 6 i la Fonteta en peus per a acomiadar a l’equip cap al vestuari.
L’eixida després del descans va ser també espectacular. 4-0 culminat per Ouviña i la renda arribava a 10 punts. Méndez demanava temps mort. En aquest punt del partit, continuava sent Jones la jugadora més endollada del conjunt rus. La pivot i Bentley van completar un parcial de 7-0 que reduïa la diferència a 3 punts. L’equip taronja va passar uns minuts de dificultats davant la duresa defensiva visitant, que no es veia traduïda en faltes, sí per a elles. Una ratxa que frenava Ouviña des del triple. La defensa sobre Allen, fonamental en la primera part, s’estava notant. Quan Ekaterimburgo va reduir a 2 punts, Burgos va parar el partit. A l’eixida de temps mort Carrera i Ouviña eren protagonistes. L’exhibició estava sent espectacular. Amb 9-0, Valencia Basket aconseguia la màxima fins al moment, que arribava als 11 punts. La sagnia la tallava Torrens des del tir lliure, amb 4 consecutius. Les taronja s’anaven amb 7 punts d’avantatge a l’últim quart.
Vadeeva retallava a 3 punts en l’inici del quart període. Encara que Valencia Basket estava trobant bons tirs, ara no entraven. Quasi 4 minuts sense anotar i Zavialova les posava a 1 punt. Carrera reavivava l’atac taronja, però Torrens empatava des del triple. Res anava a frenar l’empenyiment de la Fonteta. Parcial de 5-0 i Valencia Basket recuperava sensacions i avantatge. Tots dos equips van continuar sumant principalment des del tir lliure davant l’augment de la intensitat i, amb això, les faltes. Les taronja estaven imparables i veien cada vegada més a prop la victòria, fins que se la van portar tirant de fe, orgull i Fonteta.