Aspromivise i Katherine Switzer: una carrera per la igualita

Redacción El Polideportivo CV

Qui és Kathrine Switzer? Un referent en la lluita de la justícia de gènere en l’esport. Una esportista que va donar un pas endavant en la participació de la dona en l’esport malgrat tots els entrebancs que es va trobar i per això Aspromivise vol contar la seua història al voltant de la seua carrera popular.

Hui fa 55 anys d’un fet històric, per això que volem contar la història de Kathrine Switzer en un dia com aquest dimarts 19 d’abril. Aquesta corredora va néixer a Amberg, Alemanya, el 5 de gener de 1947, i és coneguda mundialment per ser la primera dona a córrer i finalitzar la marató de Boston, cosa que va aconseguir fer cinc anys abans que el gènere femení fos oficialment admès a la competició.

Kathy, com la coneixen al seu entorn, entrenava a l’equip masculí de Cross Country de la Universitat de Siracusa, atès que no hi havia equips femenins intercol·legials en aquells temps. Somiava córrer els mítics 42k, i va entrenar dur per a això. Al març de 1967 va sol·licitar els formularis d’inscripció per a la Marató de Boston, en els quals en cap lloc s’especificava el sexe. Aleshores Kathy va omplir amb les seves inicials els espais en blanc on anirien els seus noms: K.V. Switzer. Va pagar els 3 dòlars del cost de la inscripció i va enviar els papers a l’organització.

El 19 d’abril de 1967 va acudir a la línia d’eixida de la marató de Boston i va començar una carrera que ha suposat un dels fets més importants de l’esport. Als primers quilòmetres, no va passar res. Però abans del quilòmetre 5 els organitzadors van advertir la presència de Kathy. Va ser aleshores que un dels directors de l’esdeveniment es va llançar sobre ella cridant-li furiós “Fora de la meva carrera…!!!”. Tom, la parella de Kathy, corria al seu costat i el va empènyer apartant-lo cap a un costat de la ruta. Finalment Kathy va acabar la seva primera marató amb 4 hores i 20. minuts

A les edicions 1968 i 1969 de la Marató de Boston Kathy no es va presentar a competir. Però algunes dones, influenciades pel seu exemple, es van animar a córrer. Van haver de fer-ho sense número, ja que en els nous formularis estava imprès “Només Homes”. L’any 1972, les participacions femenines a maratons del món es multiplicaven, i va ser allà que van decidir oficialitzar la categoria femenina a la Boston Marathon.

A través dels anys través Kathrine Switzer va córrer 35 maratons i va guanyar l’edició 1974 de la de Nova York, amb un registre de 3:07:29. L’any següent va ser subcampiona a la Marató de Boston, amb una espectacular marca de 2:51:37.

Kathrine Switzer va córrer amb el dorsal 261 el qual serà el protagonista de la catorzena edició de la carrera popular de persones amb diversitat funcional d’Aspromvise, un dorsal que s’ha convertit en un símbol.
Tal i com Katherine ha dit en entrevistes posteriors “Ara mateix, la unió de la marató, córrer i esport són exemples meravellosos de diversitat, inclusió, respecte i igualtat. Això enderroca una gran quantitat de barreres socials i altres limitacions. L’esport consisteix a motivar i respectar els altres.” Això pretén Aspromivise en la seua carrera.